Pàgina d'inici » Psicologia infantil
Category Archives: Psicologia infantil
Canvia el racó de PENSAR pel racó de la CALMA
Durant les darreres dècades es va anar extenen l’ús del racó de pensar. Mètode que hem estudiat molts psicòlegs com a una eina per tractar problemes de conducta que es caracteritzen per la desobediència. El cert és que s’ha fet tan popular que és habitual sentir pares i mestres utilitzant formes semblants a: “Vés a la teva habitació (o al racó) i pensa en el que has fet!”
Aquesta és una declaració que no té massa sentit si tenim en compte el moment on la volem utilitzar i com estar el nen en aquesta situació. A més, com podem controlar el que pensa el nen?
Què pensa realment el nen en el racó de pensar?
Probablement, pot estar pensant en com d’enfadat etar amb nosaltres, o com evitar ser enxampat la pròxima vegada. També podria estar pensant en com venjar-se, o en el pitjor dels casos que és una mala persona. Cap d’aquests pensaments ajudarà al nen a fer-ho millor en un futur.
(més…)
El meu fill no parla: retard del llenguatge
Com a pares i mares us preocupa que el vostre fill de 2 anys tingui poc vocabulari o no faci frases mentre altres nens de la seva edat sembla que no callen ni a sota l’aigua? Segurament el vostre fill/a serà un nen que parlarà tard, però si voleu saber més coses sobre el desenvolupament habitual i/o esperat i alguns consells per ajudar als vostres fills en aquest procés, us interessa llegir aquest article.
Per què el càstig no funciona?
Com és que tenim la idea estranya que, perquè un nen ens faci cas en un futur, li hem de fer passar malament abans? (Jane Nelsen)
Acostumem a pensar que així, amb la unió d’aquest estímul negatiu (càstig) a la conducta problema, estimularem al nostre fill/a a què no la repeteixi. A part, més o menys inconscientment, tenim el convenciment, i ens quedem amb la sensació, que hem sabut imposar-nos i aplicar disciplina. Imposem la llei del més fort i d’aquí mano jo i punt. Però us heu plantejat mai què aprenen els nostres fills des de l’altra banda? (més…)
Deixem d’utilitzar els sistemes de recompenses amb adhesius
Estem molt acostumats a veure utilitzar sistemes de recompensa amb adhesius, cares o altres formes. Ho recomanen molts professionals, metges, professors, etc. Però són realment eficaços? Quines habilitats ensenyen als nens? Per què s’accepten tan bé aquests sistemes i les famílies els utilitzen?
Històricament, ha estat molt estesa la criança dels fills amb un enfocament autocràtic. Això vol dir que si el nostre fill es porta malament o no escolta, es recorre a obtenir la seva obediència amb l’ús de càstigs.
Però en les últimes dècades, les investigacions confirmen una vegada i una altra que les tàctiques punitives són perjudicials per als nens, i que poden portar a la llarga a problemes emocionals, psicològics i de relació.
Llavors, què se suposa que hem de fer els pares per mantenir els fills obedients si ja no estem autoritzats a pegar o cridar? Els pares necessitem i demanem alternatives. (més…)
Una nova investigació suggereix que els nens amb pares exigents són més propensos als trastorns d’ansietat en l’edat adulta
Sembla que els pares estem en una època que volem que els nostres nens siguin els millors, vagin a les millors escoles, obtinguin les millors qualificacions perquè creiem que això és sinònim d’un bon futur professional. Però hem d’animar als nostres fills a través de lloances tendres, o utilitzar l’estratègia de “la mare tigre” del càstig i la crítica? Una nova investigació suggereix que els pares que animen els seus fills amb càstigs durs també poden transmetre’ls ansietats que duren tota la vida. En un estudi publicat al novembre passat es suggereix que els nens amb pares autoritaris tindran més dificultats per adaptar-se a les adversitats de la vida. (més…)
Per què costa tant aconseguir que facin les coses que han de fer?
Els nens petits són meravallosos. Són petites personetes que ens sorprenen cada dia, els veiem créixer i jugar, ens tenen enamorats. Però també ens desesperen moltes vegades. Ens trobem moltes vegades en lluites diàries per tal que facin coses tan senzilles per nosaltres com aixecar-se del llit, vestir-se, desvestir-se, mantenir-se asseguts a taula, anar a dormir, el bany,etc.
(més…)
Taller introducció Disciplina Positiva a Cassà
El dissabte passat vam reunir un grup de persones que es van interessar per conèixer la nostra proposta de Disciplina Positiva a Cassà.
Des d’aquí dono les gràcies a l’organització de Speak&spell Idiomes, que ens van acollir molt bé i els quals van oferir un storytelling i activitats en anglès pels acompanyants més petits. També agraeixo molt el suport rebut per part d’amics que no es van voler perdre l’oportunitat de conèixer de primera mà aquesta metodologia de què hem parlat en algun moment o altre. (més…)
El meu fill de 3 anys tartamudeja!
Com a mare us puc dir que quan arriba aquest moment en el teu fill t’entra una mena de pànic, por irracional, que et fa buscar desesperadament a tot arreu, internet, llibres i articles de desenvolupament del llenguatge, de desenvolupament psicològic infantil, fòrums de logopèdia i associacions de persones amb disfèmia. Busques i rebusques per saber si allò que li està passant a la teva filla és un inici de tartamudeig o és una etapa més en el desenvolupament del seu llenguatge. I encara que siguis professional de psicologia infantil, com jo, intentes buscar l’opinió d’algú molt més expert que tu en llenguatge infantil, logopeda, neuropsicòleg o el que tinguis més a mà en aquell moment. I sinó escrius un comentari en algun blog de la xarxa per si alguna ànima caritativa et respon el teu dubte existencial.
(més…)
Si et peguen, tu torna-t’hi
Ni bufetades, ni cops al cap, ni pessics, ni estirar d’orelles, ni cops al cul. Cap d’aquestes reaccions està justificada amb els fills, ni tan sols quan estan fent la rebequeria més gran enmig del supermercat. Aquestes actituds ensenyen als nens a unir amor i violència, i a veure la violència com una eina acceptable per resoldre problemes. A més que és un tracte humiliant i gens respectuós cap a ells. (més…)
L’art d’educar amb Disciplina Positiva: elogiar els nens en el moment idoni amb la quantitat justa.
Utilitzar la disciplina positiva és un art. Cal aprendre mentre es va aplicant, hem d’estar atents per identificar i saber aprendre dels nostres errors.
La disciplina positiva implica que hem d’educar als nostres fills en els valors importants i necessaris per una vida cada dia més autònoma i guiar-los en aquest camí amb normes i límits clars, explicats amb antel·lació i consensuats sempre que es pugui.
No és fàcil, perquè al principi anirem ballant d’un costat a l’altre i caurem fàcilment entre consentir i castigar. Però com sé que ho estic fent bé? Avui parlarem dels elogis.
(més…)
Psicologia infantil a domicili 