Psicologia infantil a domicili

Pàgina d'inici » Psicologia infantil » d'1 any a 3 anys » El meu fill de 3 anys tartamudeja!

El meu fill de 3 anys tartamudeja!

file000594744442 Com a mare us puc dir que quan arriba aquest moment en el teu fill t’entra una mena de pànic, por irracional, que et fa buscar desesperadament a tot arreu, internet, llibres i articles de desenvolupament del llenguatge, de desenvolupament psicològic infantil, fòrums de logopèdia i associacions de persones amb disfèmia. Busques i rebusques per saber si allò que li està passant a la teva filla és un inici de tartamudeig  o és una etapa més en el desenvolupament del seu llenguatge. I encara que siguis professional de psicologia infantil, com jo, intentes buscar l’opinió d’algú molt més expert que tu en llenguatge infantil, logopeda, neuropsicòleg o el que tinguis més a mà en aquell moment. I sinó escrius un comentari en algun blog de la xarxa per si alguna ànima caritativa et respon el teu dubte existencial.

Si has llegit fins aquí i et sents identificat en aquest moment de pànic, primer de tot calma. Tranquilitza’t i agafa aire, perquè segurament el que li passa el teu fill és conseqüència de l’etapa de desenvolupament del llenguatge a aquesta edat. Primer de tot posarem un nom, que posar nom a les coses ja tranquil.litza una miqueta. Estem parlant de les disfèmies evolutives. Com que encara no t’hauràs quedat convençut seguirem parlant de en quin moment del llenguatge es troben els nens i nenes a aquesta edat i quin paper juga el tartamudeig aquí. I sobretot, què hem de fer com a pares.

Al voltant dels tres anys, augmenta el vocabulari i millora la construcció sintàctica en molt poc temps. S’utilitzen els pronoms (jo, meu), fan ús dels temps verbals, preposicions, tot i que encara és comú que cometin molts errors (“veste” en lloc de “ves“, o “he veído” en lloc de “he vist”) . Igual que quan aprenem a caminar, que a vegades ens entrebanquem, quan els nens aprenen a parlar també s’encallen. A vegades es diu que el cap els va més ràpid que el seu aparell fonatori. Però de la mateixa manera que els nens acaben dominant a la perfecció l’art de caminar malgrat les dificultats inicials, els nens acabaran dominant l’art de la parla sense problemes.

Aquesta etapa pot durar dies, setmanes, mesos o anys. Però en arribar a primària, al voltant dels 6 anys hauria d’haver desaperagut.

El que hem de fer els pares bàsicament és no fer res. Es tracta d’una etapa passatgera. Més aviat hauríem de saber què no hem de fer. Quan un nen s’encalla, sembla que no troba la paraula, o comença a repetir la primera síl·laba sense parar, NO CAL FER RES, no interromprem el seu discurs, ni acabarem la frase o paraula que anava a dir. El que haurem de fer és seguir ESCOLTANT amb paciència i sense mostrar preocupació, ni dir-li que està nerviós, criticar la seva manera de parlar, mofar-se’n o dir-li que parli més a poc a poc.

file000565837690

Espero que us hagi servit d’ajuda a aquells que us hi trobeu en aquest moment. Us animo a deixar algun comentari de la vostra experiència.

 


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s