Psicologia infantil a domicili

Pàgina d'inici » Psicologia infantil » d'1 any a 3 anys » Si et peguen, tu torna-t’hi

Si et peguen, tu torna-t’hi

scream-cartoon-painting Ni bufetades, ni cops al cap, ni pessics, ni estirar d’orelles, ni cops al cul. Cap d’aquestes reaccions està justificada amb els fills, ni tan sols quan estan fent la rebequeria més gran enmig del supermercat. Aquestes actituds ensenyen als nens a unir amor i violència, i a veure la violència com una eina acceptable per resoldre problemes. A més que és un tracte humiliant i gens respectuós cap a ells.

L’ús d’aquestes pràctiques  fa temps que s’ha anat extingint de les escoles. Com a pares no permetem que cap mestre o monitor dels nostres fills els utilitzi per corregir cap comportament. Tot i això, encara queda camí per recórrer però també s’està eliminant de moltes llars aquesta manera de corregir. Cap adult hauria d’utilitzar-ho cap a un menor.

Aquest respecte també s’hauria de promoure entre nens i nenes. Quantes vegades no heu sentit la frase: “jo sempre li dic que no es deixi pegar, que si algú li pega que s’hi torni, s’ha de defensar”. Potser alguns dels que esteu llegint aquestes línies ho heu pensat, o ho heu dit així als vostres fills. No passa res. Us animo a seguir llegint i a aprendre una nova manera, més respectuosa i acceptable,  que ensenyarà habilitats bàsiques i respectuoses per la vida als nostres fills.

Quan un pare li diu al seu fill que només s’ha de pegar als companys que l’ataquin, en realitat li envia el missatge que és correcte ser agressiu i violent. Els límits de l’aprenentatge de violència sovint són molt laxos i difusos. No es pot ensenyar que només la defensa davant d’un atac està justificada, perquè el cervell dels nens petits generalitzen l’aprenentatge i no es pot esperar que ho utilitzin només en ser atacats.

La nostra responsabilitat com a pares és ensenyar als nostres fills a poder practicar formes positives de reparar i d’evitar alimentar l’espiral de violència. Què volem dels nostres fills en un futur? Quin és el nostre objectiu d’aprenentatge? :

  • Que siguin adults que es regeixin per la llei del més fort i que utilitzin l’agressivitat preventiva i defensiva per defensar-se
  • Que siguin adults responsables, empàtics, que defensin les seves opinions amb el diàleg, i que tinguin capacitat de resolució de problemes.

Alguns clarament triareu la segona opció i d’altres estareu dubtant si us estic posant en un compromís, i encara pensareu que voleu la primera i la segona opció sense exclusió.

Jo vull la segona, perquè no vull adults que resolguin problemes amb agressivitat, amb formes poc respectuoses. També vull que sàpiga defensar les seves opinions i que eviti la violència i agressivitat que no aporta cap valor per resoldre problemes, més aviat en crea de nous.

Què podem fer doncs? Com hem d’ensenyar als nostres fills a respectar i fer-se respectar?

  • Ensenyar assertivitat,  expressar els seus sentiments. Per exemple: “no m’agrada que em treguis el meu llapis, Demana-m’ho”, “em fa mal que em tiris del braç, digues el que vols”, “Prou, no em peguis”, “M’has fet mal, estic enfadat”. Els nens els fa falta supervisió i protecció adulta, però igualment és important donar poder al nen per solucionar el problema. Així que si ens demanen ajuda, animarem a expressar els seus sentiments, evitant rescatar i convertir els nens en víctima i abusador.  Ensenyar a dir amb fermesa que no es pega, “no m’agrada que em peguis, no es pega”, seria una bona afirmació per ensenyar als nens.
  • Ensenyar empatia, ajudar a  entendre els sentiments dels altres. Els nens han d’entendre els seus propis sentiments i saber que els altres també tenen sentiments, necessitats i preocupacions igual que ell. El primer que cal fer és escoltar-lo de veritat, sense menysprear els seus sentiments. Si està rabiós perquè ha perdut una joguina cal entendre’l i comprendre’l. Evitar dir “no passa res ja et comprarem un altre” sinó “sé que estàs enfadat per haver perdut la joguina”. De vegades els sentiments són més ocults i cal destapar amb preguntes tipus “et sents malament? sembles nerviós “. Quan els nens es senten compresos pels seus pares se senten molt millor. En l’exemple es podria dir al nen “entenc com et sents, jo també estaria molt enfadada si perdés alguna cosa”. És important parlar de sentiments, els dels pares i també els dels fills, i preguntar sovint “com et sents?”.
  • Ensenyar a demanar permís per utilitzar objectes que no són els nostres. Ensenyar a acceptar que de vegades no ens deixen certs objectes encara que s’hagin demanat amablement. Els nens han d’anar aprenent les bones maneres a poc a poc i una vegada més cal predicar amb l’exemple, si li demanem les coses al nostre fill amb un “si us plau” i després li donem les “gràcies” com una cosa normal i habitual, ell també acabarà fent-ho.
  • Ensenyar a centrar-se en les solucions en comptes de centrar-se en el conflicte. Buscar solucions per acabar amb un problema: si tots dos volen la mateixa joguina, la mateixa cadira. Cal convidar-los a què pensin quina és la solució més justa als seus problemes. Cal ensenyar-los a què vegin les coses des de tots els punts de vista (posar-se al lloc de l’altre els permetrà conèixer la justícia i la injustícia). Que els nens siguin part de la solució moltes vegades fa que s’aturin, pensin i es calmin.

cora and maleah 131


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s