Durant les darreres dècades es va anar extenen l’ús del racó de pensar. Mètode que hem estudiat molts psicòlegs com a una eina per tractar problemes de conducta que es caracteritzen per la desobediència. El cert és que s’ha fet tan popular que és habitual sentir pares i mestres utilitzant formes semblants a: “Vés a la teva habitació (o al racó) i pensa en el que has fet!”
Aquesta és una declaració que no té massa sentit si tenim en compte el moment on la volem utilitzar i com estar el nen en aquesta situació. A més, com podem controlar el que pensa el nen?
Què pensa realment el nen en el racó de pensar?
Probablement, pot estar pensant en com d’enfadat etar amb nosaltres, o com evitar ser enxampat la pròxima vegada. També podria estar pensant en com venjar-se, o en el pitjor dels casos que és una mala persona. Cap d’aquests pensaments ajudarà al nen a fer-ho millor en un futur.
Els nens estan fent constantment decisions sobre si mateixos, sobre el seu món, i aquestes decisions són la base del que guiarà el seu comportament, per decidir sobre què fer per sobreviure o prosperar.
El racé de pensar, com diu Jane Nelsen, es basa en la idea absurda de que per tal d’aconseguir que els nens es portin millor, primer hem de fer que se sentin pitjor. En canvi el racó de la calma o temps fora positiu es basa en la idea que els nens es porten millor quan es “senten” millor. Si fem una reflexió amb osaltres mateixos, veurem possiblement que també fem les coses millor quan ens sentim malament, o quan ens sentim millor?
En els tallers fem una activitat divertida en la qual representem un matrimoni en que la muller envia al racó de pensar al seu home per haver deixat els mitjons i la roba interior fora del cubell de la roba bruta. La tècnica, com us podeu imaginar, no te l’efectivitat esperada. Llavors perquè pensem que si no és eficaç o respectuós amb nosaltres ho serà pels nens?
Utilitzar aquest tipus de càstig de manera continuada pot generar en els nens creences descoratjadores sobre si mateixos i el seu entorn. I no és eficaç si al final aquestes creences augmenten la seva necessitat de venjança o rebel·lió.
L’eficàcia del temps fora positiu
D’altra banda,un temps fora positiu pot ajudar els nens a aprendre moltes habilitats importants , com ara la importància de prendre temps per calmar-se fins que puguin pensar amb més claredat i actuar més racionalment. Quan els éssers humans estem molestos o enfadats, funcionem sota les ordres del nostre cervell rèptil, on les úniques opcions són lluitar o fugir.
Els adults sovint funcionem amb el nostre cervell rèptil quan enviem els nens al racó de pensar, i el ressentiment posa als nens en el seu cervell rèptil al mateix temps..
Amb el temps positiu ens donem permís als nens i adults a tenir un espai per calmar-nos fins que poguem funcionar de nou amb el cervell racional, la qual cosa ens ermetrà resoldre problemes i aprendre. Alhora anima als nens a formar creences positives sobre si mateixos, el seu món i el seu comportament. En aquest estat d’ànim, poden aprendre dels seus errors i / o resoldre problemes sobre la manera de reparar qualsevol dany o perjudici que el seu comportament hagi pogut causar.
Quan s’utilitza aquest metode i es treballa amb els nens, se senten capaços i motivats per millorar a partir d’un desig intern i locus de control (en comparació amb el control dels altres), i desenvolupen habilitats que els ajudaran a resoldre problemes i millorar el comportament.
Quan és pot utilitzar aquesta eina?
Els nens menors de dos anys i mig no l’haurien dutilitzar tret que ja puguin decidir o els acompanyem .
Està dissenyat per encoratjar els nens i els ensenya autocontrol i l’autodisciplina. És respectuós perquè els nens estan involucrats en el procés (en ajudar a crear un espai que serà encoratjador) en lloc d’objectes o víctimes del procés. També ensenya els nens a comprendre que els seus cervells no funcionen bé quan estan enfadats. Ells aprenen el valor de prendre temps per sortir a calmar-se fins que els seus cervells estan funcionant d’una manera que és beneficiosa, en lloc de perjudicial.