Psicologia infantil a domicili

Pàgina d'inici » Psicologia infantil » d'1 any a 3 anys » Per què el càstig no funciona?

Per què el càstig no funciona?

Com és que tenim la idea estranya que, perquè un nen ens faci cas en un futur, li hem de fer passar malament abans? (Jane Nelsen)

Acostumem a pensar que així, amb la unió d’aquest estímul negatiu  (càstig) a la conducta problema, estimularem al nostre fill/a a què no la repeteixi. A part, més o menys inconscientment, tenim el convenciment, i ens quedem amb la sensació, que hem sabut imposar-nos i aplicar disciplina. Imposem la llei del més fort i d’aquí mano jo i punt. Però us heu plantejat mai què aprenen els nostres fills des de l’altra banda?

I és que el càstig funciona, és evident, aconseguim que la mala conducta s’aturi a curt termini. Però a canvi de generar en els nens ressentiment (sensació injustícia, no puc confiar en els adults), revenja (has guanyat ara, però ja t’ho tornaré), rebel·lió (faré exactament el contrari per demostrar que no he de fer-ho a la seva manera), retraïment (el pròxim cop no m’enxamparan o sóc una mala persona). A llarg termini ensenyem als nens a ser rebels o submisos perquè utilitzem com a  motivadors de les bones conductes els sentiments de culpa, vergonya, dolor emocional o físic.

Però com ensenyem l’habilitat per saber portar-se millor, per escollir aquell comportament adequat en cada situació, per raonar i resoldre els problemes? El càstig no ensenya res de tot això. El càstig  actua com a dissuasiu de la mala conducta, i aconsegueix que els nostres fills, davant la decisió de portar-se bé o portar-se malament, escullin la primera opció per evitar ser castigats. Acció- reacció, estimul-conseqüència. Simple. Hem d’anar més enllà, i ensenyar habilitats per comprendre, raonar i resoldre problemes. I això no ha de passar necessàriament pel càstig.

Tenim dues eines al nostre abast: els errors i el propi exemple.

Cada error del nostre fill, i que a nosaltres ens treu de polleguera, és una oportunitat única i magnífica per ensenyar-li què ha de fer. Aquí, primer de tot cal validar els sentiments que puguin tenir els nostres fills (veig que estàs cansat, trist, decebut, enfadat, confús, dolgut, nerviós, angoixat, etc) per tal de connectar-nos amb ells. Llavors cal dir el que no ens ha agradat del seu comportament, mai dirigint-nos a la persona (ets un desastre, ets tossut, ets dolent, ets despistat, ets un porquet, ets tonto, ets lent, etc) sinó a la conducta ( veig que ho has deixat tot per recollir, no vols parar de jugar, has pegat a la teva germana, t’has oblidat la jaqueta a l’escola, has tornat amb la roba ben bruta, has posat les mans molt aprop del forn, encara no t’has posat cap peça de roba, etc). Finalment cal dir que esperem que facin o animar a reflexionar què podrien fer el pròxim cop per fer-ho millor. Si fa falta es pot arribar a un compromís i avançar quines accions farem nosaltres si no es compleixen els pactes.

El propi exemple és una eina molt potent

Quantes vegades demanem als nostres fills que ens facin cas, que vagin més ràpid , que deixin de fer una cosa per fer-ne una altra. I quantes vegades els nostres fills ens demanen a nosaltres que els hi fem cas, que anem ràpid a veure una cosa, que deixem el mòbil perquè volen explicar-nos una anècdota. I nosaltres què responem en tots aquests casos ? “Un moment”, “un moment espera’t que acabo això que és molt important”, “ara vinc!”, “vine tu que jo ara no puc”. En canvi no tolerem gens cap d’aquestes respostes quan vénen dels nostres fills.

Tenim la sort  que som pares imperfectes, que ens equivoquem. Hem d’estar atents als nostres errors per poder millorar día a día, i en això ser pares ens ajuda també a millorar com a persones. Els nostres fills ens ajuden a qüestionar-nos i reflexionar si  els estem educant bé, si estem transmeten correctament els valors que volem que tinguin. Ens ajuden a canviar i evolucionar, a aprendre a respectar i fer-nos respectar pels altres, a ser responsables i valents per prendre decisions, a defensar els nostres interessos i ser solidaris.


2 comentaris

  1. roundabout ha dit:

    Aix… Si, però,… I quan les explicacions no funcionen? I quan et canses d’explicar el mateix cada dia?

    • JuDiT ha dit:

      És cert roundabaout, a vegades les explicacions sembla que no funcionen. I hem de repetir una vegada i una altra el mateix. Potser podem canviar les ordres per preguntes, així no ens cansarem tant.
      Educar no és fàcil, i hem de repetir constantment, tan amb càstig com amb alternatives més respectuoses, en ambdós casos estarem allà mateix. El que és important és tenir present sempre els beneficis que tindran els nostres fills i nosaltres en un futur amb les estratègies respectuoses, i aquesta ha de ser la brúixola que ens guiarà pel millor camí, encara que a priori sembli més llarg i difícil, de seguida ens donarà bons resultats.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s