Pàgina d'inici » Psicologia infantil » de 6 anys a 9 anys
Category Archives: de 6 anys a 9 anys
Per què el càstig no funciona?
Com és que tenim la idea estranya que, perquè un nen ens faci cas en un futur, li hem de fer passar malament abans? (Jane Nelsen)
Acostumem a pensar que així, amb la unió d’aquest estímul negatiu (càstig) a la conducta problema, estimularem al nostre fill/a a què no la repeteixi. A part, més o menys inconscientment, tenim el convenciment, i ens quedem amb la sensació, que hem sabut imposar-nos i aplicar disciplina. Imposem la llei del més fort i d’aquí mano jo i punt. Però us heu plantejat mai què aprenen els nostres fills des de l’altra banda? (més…)
Deixem d’utilitzar els sistemes de recompenses amb adhesius
Estem molt acostumats a veure utilitzar sistemes de recompensa amb adhesius, cares o altres formes. Ho recomanen molts professionals, metges, professors, etc. Però són realment eficaços? Quines habilitats ensenyen als nens? Per què s’accepten tan bé aquests sistemes i les famílies els utilitzen?
Històricament, ha estat molt estesa la criança dels fills amb un enfocament autocràtic. Això vol dir que si el nostre fill es porta malament o no escolta, es recorre a obtenir la seva obediència amb l’ús de càstigs.
Però en les últimes dècades, les investigacions confirmen una vegada i una altra que les tàctiques punitives són perjudicials per als nens, i que poden portar a la llarga a problemes emocionals, psicològics i de relació.
Llavors, què se suposa que hem de fer els pares per mantenir els fills obedients si ja no estem autoritzats a pegar o cridar? Els pares necessitem i demanem alternatives. (més…)
Per què costa tant aconseguir que facin les coses que han de fer?
Els nens petits són meravallosos. Són petites personetes que ens sorprenen cada dia, els veiem créixer i jugar, ens tenen enamorats. Però també ens desesperen moltes vegades. Ens trobem moltes vegades en lluites diàries per tal que facin coses tan senzilles per nosaltres com aixecar-se del llit, vestir-se, desvestir-se, mantenir-se asseguts a taula, anar a dormir, el bany,etc.
(més…)
Si et peguen, tu torna-t’hi
Ni bufetades, ni cops al cap, ni pessics, ni estirar d’orelles, ni cops al cul. Cap d’aquestes reaccions està justificada amb els fills, ni tan sols quan estan fent la rebequeria més gran enmig del supermercat. Aquestes actituds ensenyen als nens a unir amor i violència, i a veure la violència com una eina acceptable per resoldre problemes. A més que és un tracte humiliant i gens respectuós cap a ells. (més…)
Com i quan li explico el sexe als meus fills?
Una de les preocupacions importants i reptes que ens posen els nostres fills és el de les preguntes i conductes relacionades amb la sexualitat. Ja des de ben petits ens poden preguntar d’on venen els nens, o poden tenir curiositat pels seus genitals, tenen curiositat per saber que tenen els altres nens i nenes sota la roba interior, inclús tocar-se per obtenir gratificació. A mesura que creixen els van apareguen nous dubtes sobre com es fan realment els nens, que vol dir tenir sexe, com es fa el sexe. I evidentment els nens i nenes, amb el seu esperit investigador, busquen respostes i pregunten a tot arreu: amics, escola i també a la família.
(més…)
Les pors
La por o temor és una emoció desagradable amb components cognitius (pensaments), conductuals (evitació, recerca de companyia…) i fisiològics (augment freqüència cardíaca…). Davant la identificació d’ una font de perill el nen/a respon amb aquesta emoció, ja sigui la font real o imaginària. Les pors són habituals i normals entre els 12 mesos i els 6 anys. És important saber i respectar que tots els nens tenen pors en algun moment de la seva vida .
(més…)
Psicologia infantil a domicili 