Psicologia infantil a domicili

Pàgina d'inici » General

Category Archives: General

S’acosta Nadal: si us plau, STOP amenaces dels Reis mags, Tió i Pare Noel.

Hi ha molts indicis de que s’acosta el Nadal. Un d’ells és tenir la casa plena de catàlegs de joguines, els descomptes i ofertes prenadalenqes de les grans superfícies. Per altra banda, què no dir dels anuncis a la TV, que ara també es traslladen a les  xarxes socials. Un altre signe que ens indica que això ja està aquí són les converses a les taules familiars sobre com organitzarem el calendari d’àpats i trobades, o les converses amb amics a la recerca d’un lloc per poder celebrar el cap d’any. I si mirem als nostres fills, ells també ho noten i podem veure l’emoció dels nens que al veure els anuncis ja demanen coses o els pares que intentem col·lar-los l’emoció per allò que a nosaltres ens sembla que els hauria o ha d’agradar. Tots estem nerviosos i desitjant que arribin aquests dies, en especial si hi ha criatures a casa perquè se’ns cau la bava en veure’ls tan il·lusionats i feliços.

Però un dels signes que malauradament encara ens indiquen que aviat vindran ses Majestats els Reis d’Orient és el conjunt de frases que anem sentint aquests dies: ” si no et portes bé els reis no et portaran res”, “si no et portes bé els reis només et portaran carbó” ” als nens que no es porten bé no els passen els reis” ” t’has deportar bé sinó els reis passaran de llarg” “Els Reis t’estan veient que no et portes bé i saps que no et portaran res, tu sabràs”….i podríem afegir les que vulgueu.

Per què no s’ha d’utilitzar aquesta amenaça o xantatge?

Des de fa molts anys ha estat un recurs utilitzat per gestionar els conflictes i reptes amb els fills pels volts de Nadal i Reis. Però la veritat és que es tracta d’una eina que en cap cas resulta tenir resultats satisfactoris a nivell educatiu ni psicològic. De fet, si us hi fixeu, no deixen de ser amenaces, amb les quals els pares no aconseguiran educar al fill sinó que com a molt aconseguiran que el fill dissimuli o simuli portar-se bé per aconseguir el regal sense interioritzar perquè i de quina manera s’ha de portar millor.

Els nens responen a les amenaces per por a les conseqüències. És la conseqüència i por a quedar-se sense el regal desitjat el que els està impulsant, en lloc d’estar motivats per estar bé amb els altres, guanyar-se el respecte, ser valorats i apreciats.

Si l’única manera en què podem aconseguir que els nens facin el que els demanem és amenaçant-los els nens aprendran a utilitzar-les també en les seves relacions. I les faran servir per fer tractes amb nosaltres o pitjor encara per fer que altres facin el que ells vulguin.

El Nadal actualment ja és una època centrada en els valors del consum i materialisme. Quan s’ensenya al nen a comportar-se d’una manera o evitar una altra per aconseguir un reforç material (els regals dels Reis, en aquest cas), se li està reforçant  els bens materials com estrategia  d’autovaloració i mitjà per obtenir satisfacció personal.

A part, majoritàriament es tracta d’una amenaça que al final no acabem complint. Estem intentant controlar el comportament del nen amb una conseqüència falsa i contradictòria que educativament no té massa sentit. No estem demostrant sinceritat ni estem essent raonables, al mateix temps que perdem credibilitat.

La meva proposta

Aquestes festes i dies (i mes) previs, intenta NO utilitzar l’amenaça del Tió, Pare Noel o els Reis Mags. En comptes d’això, continua tractant els reptes o problemes igualment com ho fas la resta de l’any.

El Nadal és una època de celebració en família. Ens reunim i celebrem que ens tenim els un als altres i com que ens volem demostrar aquest apreci i amor incondicional apareixen els regals. El Tió, el Pare Noel, els Reis Mags ens porten obsequis perquè ens aprecien i ens valoren a tots pel que som, no pel que fem.

file0001895394362

Et suggereixo que si vols, pots provar alguna de les següents eines de Disciplina Positiva que funcionen molt bé pels reptes que ens trobem dia a dia amb els nens. Els ensenyen habilitats per la vida i són respectuoses per tothom:

  • Mostreu als nens com fer les paus i com reparar els danys. Per exemple, si vessen o embruten alguna cosa, ells han de netejar-ho.
  • Oferiu opcions. Canviar el focus de la seva atenció preguntant quina opció volen escollir. Oferim dues opcions raonables i relacionades amb el que estem fent o el que teníem planejat prèviament. Si continuen queixant-se, digui’ls que el seu comportament li està dient que han decidit abandonar. Aquesta elecció ja s’ha decidit. Una nova elecció es pot plantejar per com podem marxar. Podem oferir marxar caminant  o en braços (si són prou petits) o podem oferir si ens volen agafar  la mà.
  • Actuar. Decidiu el que fareu vosaltres, no el que voleu els nens facin. I Respectuosament ho feu, amb o sense paraules, amb accions raonables i relacionades amb la situació.
  • Permetre conseqüències naturals. Succeeixen si els pares no fem res per rescatar-los. Utilitzeu-les només si són ràpides i segures. Pregunteu: “Què has après?” “Com ho podem fer la propera vegada?”
  • Feu servir la Solució de Problemes per prevenir, revelar, o decidir les normes i límits. “Em preocupa (mala conducta). Què podem fer? “

Aquí us deixo el vostre repte: poder passar aquests dies de festa sense utilitzar aquesta amenaça. Si t’animes, pots deixar el teu comentari i impressions de com t’ha anat. I si pel contrari, ets una persona que ja estaves conscienciada del perill d’aquestes amenaces i ens vols aportar la teva experiència m’encantarà conèixer-la.

5 eines per la construcció d’una autoestima positiva en els nens/es

Els elogis són part important en la construcció d’una autoestima positiva en els nens, nenes i adolescents. No obstant això, més important que elogiar és la manera com elogiem, quines coses elogiem i en quines situacions.

L’elogi és important, és cert, ens enforteix i fa que ens motivem a seguir endavant, ens empodera i genera canvis positius en les persones que els reben, però un elogi mal donat pot portar efectes negatius.
(més…)

Informació per pares, 100 primers dies després d’un diagnòstic d’autisme

L’organització Autism Speaks ha elaborat un document anomenat “Manual para los 100 días“, amb el qual ofereix a les famílies de nens diagnosticats d’un trastorn generalitzat del desenvolupament aquella informació necessària durant les primeres setmanes després de rebre el diagnòstic.

El manual ha estat elaborat per professionals de la salut mental i també per familiars d’afectats. El seu objectiu principal és poder donar resposta a les diferents preguntes que solen aparèixer davant un diagnòstic d’aquestes característiques.

                                     Què és l’autisme i com es diagnostica?

                                                                            Com gestionaré aquesta situació?

                                                                                   Com puc ajudar el meu fill?

Hi trobareu informació sobre com és l’avaluació i el diagnòstic en aquests casos, i també l’explicació de les diferents etapes que passen els pares en el procés d’acceptació del diagnòstic. Compta amb la visió i els consells per part de famílies que ja han passat per aquest procés, així com una proposta de pla d’acció setmanal pels primers dies per ajudar a organitzar diferents aspectes (contactes, horaris, diagnòstics, teràpia, Pla Individual de serveis familiars i pla educatiu)

Font: Autism Speaks

Conflictes entre germans

11034359_739386779490030_4714237484566251351_oUna mica de conflicte entre germans és normal i sa. No podem pretendre tenir germans que visquin amb harmonia i sense conflictes. Part de la seva relació implica aquests enfrontaments que els poden  ensenyar capacitats molt valuoses.

La cooperació, capacitat per negociar els conflictes, (resoldre problemes, retirar-se de la situació, calmar-se, defensar-se) veure que més d’una perspectiva pot ser vàlida, arribar a acords (trobar solucions que funcionin per més d’una persona), solucionar errors (reconèixer, acceptar o reconèixer responsabilitat, reconciliar-se, resoldre). Totes elles són capacitats i habilitats que desitgem que els nostres fills assoleixin. Algunes d’elles ens costen fins i tot a nosaltres, els adults. Però tenim aquí una gran oportunitat per aprendre i ensenyar-los.  Ajudeu-los a desenvolupar les capacitats necessàries per a resoldre un conflicte de tal manera que els nens se sentin preparats en aquest aspecte en un futur.
(més…)

Per què el càstig no funciona?

Com és que tenim la idea estranya que, perquè un nen ens faci cas en un futur, li hem de fer passar malament abans? (Jane Nelsen)

Acostumem a pensar que així, amb la unió d’aquest estímul negatiu  (càstig) a la conducta problema, estimularem al nostre fill/a a què no la repeteixi. A part, més o menys inconscientment, tenim el convenciment, i ens quedem amb la sensació, que hem sabut imposar-nos i aplicar disciplina. Imposem la llei del més fort i d’aquí mano jo i punt. Però us heu plantejat mai què aprenen els nostres fills des de l’altra banda? (més…)

“Ja està, ja està, no ploris”. Com podem respondre millor a les llàgrimes

Sense títolSer mare m’ha ajudat a fer una reflexió sobre com els pares vivim els plors i les rebequeries dels nostres fills. Moltes vegades ens costa entendre i acceptar-les, no tenim en compte que formen part del seu desenvolupament, i simplement ens provoquen irritació i impotència. A més sovint dubtem de com abordar-los perquè rebem missatges contradictoris al respecte.

Per una banda, molts dels consells d’experts, llibres i a través del nostre aprenentatge ens diuen que hem d’intentar disminuir i evitar aquestes conductes dels nostres fills per evitar que esdevinguin nens mal educats. Des d’aquesta perspectiva els plors i les rebequeries formarien part de la conducta immadura dels nens i que han d’aprendre a controlar, expressar els seus sentiments amb paraules a mesura que van dominant el llenguatge, en comptes de fer-ho amb rebequeries i plors. Així, davant els plors del nostre fill intentem fer tot el possible per distreure’l i que pari de plorar perquè creiem que així se sentirà millor.

(més…)

Com i quan li explico el sexe als meus fills?

Shake HandsUna de les preocupacions importants i reptes que ens posen els nostres fills és el de les preguntes i conductes relacionades amb la sexualitat. Ja des de ben petits ens poden preguntar d’on venen els nens, o poden tenir curiositat pels seus genitals, tenen curiositat per saber que tenen els altres nens i nenes sota la roba interior, inclús tocar-se per obtenir gratificació. A mesura que creixen els van apareguen nous dubtes sobre com es fan realment els nens, que vol dir tenir sexe, com es fa el sexe. I evidentment els nens i nenes, amb el seu esperit investigador, busquen respostes i pregunten a tot arreu: amics, escola i també a la família.
(més…)